diumenge, 10 de maig del 2009

Fart

I en aquest món tan cruel, ja no pots estar tranquil. Ets un noi normal, sense problemes psiquícs, amb algun problema físic per alguna debilitat per alguna lesió, portes rastes, ets diferent pel que fa al pensar dels altres i al vestir dels altres.
També acutes i lluites pels teus ideals, i per tot això ja et dicriminen jutjan-te, per a ésser diferent, et tracten diferent. I és que la societat ha de ser homogènia ? Si tothom fos igual, ningú seria res.´És molt important la diversitat, sempre i quan hi hagi respecte.
I a més, on està el companyeris-me i l'educació de les persones ?
Ara.. tens un amic, per cuan et necessita, però cuan el necessites, on es aquest amic ? Algú té un problema, o és discapacitat psíquic també dit subnormal, la gent s'enriu :( i és molt trist. Has de ensar: t'agraderia estar en el seu lloc?
Jo ja no sé que fer en aquest món, intento fer el màxim per a tothom i els altres se'n van aprofitant i a més van tractant-te com si fossis el seu servent.
Esclaus de la societat es el que pensen que som perqè som diferents?

Jo ja no entenc res, i escric sol, trist i callat, en aquest món on res importa. Bé.. sembla importar crear-te la teva millor vida. Però molta gent, no poden millorar la seva vida si no els ajudes. Jo,sol.. sóc jo, i estic contet d'ajudar als altres, però sol, sóc jo, trist perquè ajudo i no m'ajuden :(

La societat està en decadència, i es que el respecte als carrers no existeix, ni a les aules, ni enlloc.

Desgràcia de món cobert de formigó i okupat per individus de dues potes que se n'aprofita individualment. I es que la llibertat té uns límits, auqests limits són on tu ets lliure i no prives la llibertat de ningú, i ara, la gent és lliure i priva les llibertats als altres, i aixo no pot ser.

La gent no lluita pel que vol, li regalen els capritxos, i tan els fa el futu de la societat. La gent pensa en el diner, i en l'avui, ningú pensa en el demà i és trist.




Maleït món, on jo no sóc feliç. Maleït tot.



aleix

1 comentari:

  1. No ets l'únic que lluita, però per desgràcia tots ens sentim iguals, cridant i ningú ens escolta, lluitant contra una cosa massa gran al nostre davant, no s'ha de pedre l'esperança!
    sabràs qui sóc? ;)

    ResponElimina