diumenge, 10 de maig de 2009

Quan cada dimarts em preguntes si estàs grassa,quan truques ploranti em dius el que et passa. Quan burxant-te el nas em parles d´un lloc d´Àsia dius que te´n vas, et miro i m´agrades. Quan tot es moues mou per tu,quan tot és nouho veig sempre amb tu. Quan no tinc son et tinc a tu, et miro i dorms. Quan fas el posat que sé que fas quan t´enfades, si perdo les claus una altra vegada. Quan riem plegats per coses que no fan gràcia o estem emprenyats, et miro i m´agrades. Quan tot es moues mou per tu, quan tot és nou ho veig sempre amb tu. Quan no tinc son et tinc a tu, et miro i dorms.

Fart

I en aquest món tan cruel, ja no pots estar tranquil. Ets un noi normal, sense problemes psiquícs, amb algun problema físic per alguna debilitat per alguna lesió, portes rastes, ets diferent pel que fa al pensar dels altres i al vestir dels altres.
També acutes i lluites pels teus ideals, i per tot això ja et dicriminen jutjan-te, per a ésser diferent, et tracten diferent. I és que la societat ha de ser homogènia ? Si tothom fos igual, ningú seria res.´És molt important la diversitat, sempre i quan hi hagi respecte.
I a més, on està el companyeris-me i l'educació de les persones ?
Ara.. tens un amic, per cuan et necessita, però cuan el necessites, on es aquest amic ? Algú té un problema, o és discapacitat psíquic també dit subnormal, la gent s'enriu :( i és molt trist. Has de ensar: t'agraderia estar en el seu lloc?
Jo ja no sé que fer en aquest món, intento fer el màxim per a tothom i els altres se'n van aprofitant i a més van tractant-te com si fossis el seu servent.
Esclaus de la societat es el que pensen que som perqè som diferents?

Jo ja no entenc res, i escric sol, trist i callat, en aquest món on res importa. Bé.. sembla importar crear-te la teva millor vida. Però molta gent, no poden millorar la seva vida si no els ajudes. Jo,sol.. sóc jo, i estic contet d'ajudar als altres, però sol, sóc jo, trist perquè ajudo i no m'ajuden :(

La societat està en decadència, i es que el respecte als carrers no existeix, ni a les aules, ni enlloc.

Desgràcia de món cobert de formigó i okupat per individus de dues potes que se n'aprofita individualment. I es que la llibertat té uns límits, auqests limits són on tu ets lliure i no prives la llibertat de ningú, i ara, la gent és lliure i priva les llibertats als altres, i aixo no pot ser.

La gent no lluita pel que vol, li regalen els capritxos, i tan els fa el futu de la societat. La gent pensa en el diner, i en l'avui, ningú pensa en el demà i és trist.




Maleït món, on jo no sóc feliç. Maleït tot.



aleix
Després d'uns dies sense actualitzar, per fi puc tornar a escriure. He estat molt enfeinat, amb el tema del grup musical, ja tenim nom, ens diem: "cedelpaso". Ja tenm algunes cançons amb lletra i algunes altres per acabar de quadrar-les, i a veure si a pretem després d'examens i ho enllestim tot i podem grabar maqueta :)

també dir que es busca guitarra. Tenim amplificadors de tot i per a tot, inclòs per a guitarra però en falta.

Després de tot, també sóc graller de la Vella ja! :D
Dissabte pasat em vaig estrenar a Cerdanyola :) la setmana anterior em van donar la camisa!
I aquí, inicia la vida activa dins la colla vella un graller nou :) molts nervis la primera actuació, però molta il·lusió que no s'apaga.


I despres.. dies de tot durantles setmanes, dies bons dolents.. pff.. que arribi l'estiu =)




aleix

diumenge, 12 d’abril de 2009

Viatges Març- Abril '09



Dies intensos fora de casa. Tot començè fa dues setmanes, rumb a Tunissia, terres africanes, a fer la volta al païs del continent africà de punta a punta, veure pobesa i riquesa gràcies o per culpa del turisme, des del Mediterrani al Sàhara, des d'Algèria al Líban. viatge de fi de curs...inolvidable. Tants moments bons i tants dolents... però res pot ser perfecte.


Festeta cada nit , dormir als cotxes 4x4 als matins + visitar pobles i medines, dinar a quarts de 12 del migdia, i lliure cada dia de 3 de la tarda a 6 del matí de l'endemà, sols per Tuníssia..un perill pels tunesins. Parides 24 hores, 7 dies 1 setmana.







Tornem ara fa una setmana. Dilluns, dimarts i dimecres de descans, dijous marxem a Saragossa de tornegi de bàsquet. Partits inolvidables, tot surtint d'una lesió greu d'espatlla, fantàstic! Forces minuts de joc (uns 17 min. aprox per partit de mitjana, flipo..., i grans partits! Content, i trist alhora.





Em falta algo que no sé què és, un buit a l'interior que falta omplir. No ho sé.
Em sobren tantes coses, que només fan preocupar-se a un.. i em falten tantes coses que els pobres tenen =(


... m'agraderia ser tantes vegades una d'aquelles persones de l'Àfrica Subsahariana, que són feliços amb tant poc.. i saben què és ser feliç







Tantes coses en aquest món...




Un món per viure, una vida per explorar, molts sentiments a suportar.=Molts temps a passar que no s'atura.

dissabte, 21 de març de 2009

Estrena

Molt bona nit senyor blog =)
ja que tinc un mitjà on escriure els meus pensaments on ningú em privi,( com ara els mossos d'esquadra que ja no deixen manifertar-se lliurement i carreguen a porrades... cínicament) doncs ho faig tot escrivint-ho a tu. No sé massa bé com funciones però espero que aviat ens familiaritzem ;)

Bueno, em presentaré, em dic Aleix, tinc 16 anys, i sóc com sóc. Acostumaré a parlar sobre de tots els temes. M'agrada molt la música i toco la gralla i el baix. La gralla de moment assajo amb els grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i tinc moltes esperances i ganes de que arribi el dia de sortir a plaça =).
El baix, ara mateix estic en una fomació musical, on assagem a Puigpelat, i de moment som bateria, baix, teclat, guitarra provisional i cantant. Tenim unes quantes cançons propies i moltes ganes de festa =).

I res, això és una petita presentació, i si alú vol compartir algo, doncs estaré encantat, i a qui no li agradi, que no s'ho miri =)




a!