Dies intensos fora de casa. Tot començè fa dues setmanes, rumb a Tunissia, terres africanes, a fer la volta al païs del continent africà de punta a punta, veure pobesa i riquesa gràcies o per culpa del turisme, des del Mediterrani al Sàhara, des d'Algèria al Líban. viatge de fi de curs...inolvidable. Tants moments bons i tants dolents... però res pot ser perfecte.
Festeta cada nit , dormir als cotxes 4x4 als matins + visitar pobles i medines, dinar a quarts de 12 del migdia, i lliure cada dia de 3 de la tarda a 6 del matí de l'endemà, sols per Tuníssia..un perill pels tunesins. Parides 24 hores, 7 dies 1 setmana.
Tornem ara fa una setmana. Dilluns, dimarts i dimecres de descans, dijous marxem a Saragossa de tornegi de bàsquet. Partits inolvidables, tot surtint d'una lesió greu d'espatlla, fantàstic! Forces minuts de joc (uns 17 min. aprox per partit de mitjana, flipo..., i grans partits! Content, i trist alhora.
Em falta algo que no sé què és, un buit a l'interior que falta omplir. No ho sé.
Em sobren tantes coses, que només fan preocupar-se a un.. i em falten tantes coses que els pobres tenen =(
... m'agraderia ser tantes vegades una d'aquelles persones de l'Àfrica Subsahariana, que són feliços amb tant poc.. i saben què és ser feliç
Tantes coses en aquest món...
Un món per viure, una vida per explorar, molts sentiments a suportar.=Molts temps a passar que no s'atura.
